La clara visió final
Com el deixat de nit al bosc,
sols amb el plany gris, trist, del vent,
i atrapat en la fred que sent
i crema: clar terror i fosc;
així d'abandonat, perdut,
amb el record del teu adéu,
del tot paralitzat, sens Déu,
se m'evapora el cor dolgut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario